De bon matí ja a Montserrat preparant les motxiles...ja aquí l'espectacle que ens ofereix el massís impresiona.
Aquí una vista de Monestir, el dia era molt clar com podeu veure.
El "pas dels francesos", segons el nostre sherppa s'anomena així aquest pas pq durant la guerra del francès aquí es degollava a l'invasor...tb s'anomena el "pas dels degollats"...i "si no ne vero e ben trobatto"..
Les suggerents formes dels massís ens acompanyen tot el dia
Decidint quin camí agafar?? ;)
Aquí podeu veure les roques anomenades "la prenyada", "l'elefant" i "la mòmia", per a unes es necessita més imaginació que per les altres per trobar-les però "l'elefant" es veu clarament.
I ara? el veieu o no?
Autofoto. Ja sabeu, que per molta gent que ens acompanyi l'autofoto és obligada per a tot bon muntanyenc...o almenys per a mi! :P
L'elefant desde un altre punt de vista...trompa i tot ara!
L'elefant i la mòmia un altre cop...no teniu més fotos o que?
El Cavall Bernat i Sant Geroni al fons...si us hi fixeu a sota, veureu part del nostre grup.
L'emblemàtic "Cavall Bernat"...si la memòria no em falla, penso que he llegit que es va escalar per primera vegada el 1935...i si us quedeu amb el dubte, doncs utilitzeu el google i ja està! :P
L'excursió ens deparava una sorpresa que al final fou decisiva...la "canal dels eritjols" ...amb molta pendent i plena de pedra solta que feia un xic parillosa la pujada donat a que èrem un grup bastant nombròs.
La pujada s'anava complicant i entre l'expedició ja hi havia partidaris de rebatejar la canal...;)
Al final vam decidir canviar la ruta i no acabar de pujar la canal, ja que presentava més dificultats de les que el mapa marcava a priori, i amb la quantitat de gent que erem i la preparació del conjunt era el més prudent. La canal quedava definitivament rebatejada!!
.A l'hora de dinar, es va aixecar un vent fred, fred i vam decidir aixoplugar-nos a Sta. Cecília...aquí a resguard, va ser on els nostres excursionistes més experimentats van demostrar les seves millors qualitats amb el nou equipament de muntanya adquirit darrerament...mireu...mireu...
..A l'hora de dinar, es va aixecar un vent fred, fred i vam decidir aixoplugar-nos a Sta. Cecília...aquí a resguard, va ser on els nostres excursionistes més experimentats van demostrar les seves millors qualitats amb el nou equipament de muntanya adquirit darrerament...mireu...mireu...
Quin estil!
Quina traça!!.
.Quin savoir-faire!!...En aquesta disciplina es va demostrar que el CET no té rival...
Fins la propera!
.
.
..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada